
Ja tenim a punt el reportatge que va fer el Quim Seriol durant el concert de Nadal (18-12-2008). Gràcies Quim! I moltes gràcies a tots els cantaires que el van fer possible: les nostres felicitacions. Aquí teniu l'àlbum de fotos.
Bloc de l'Aula de Música de l'IES Badalona VII, de Badalona. [Gener, 2008 - Juny, 2010] I bloc on anoto idees que voldré retrobar.

Us penjo aquest material per si us cal repassar el que hem treballat sobre la textura.
Mireia
Hola!
Aquí us deixo una pauta per tal de fer el treball de música.
Que vagi bé!
Mireia

llevo tu luz y tu olor
a donde quiera que vaya.
y dormido en tu arena
guardo amor, juegos y penas.
Yo, que en la piel llevo el sabor
amargo del llanto eterno,
que han vertido en ti cien pueblos
de Algeciras a Estambul
para que pintes de azul
tus largas noches de invierno.
A fuerza de desventuras,
tu alma es profunda y oscura.
A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino.
Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino.
Tengo alma de marinero.
Y que le voy a hacer si yo...
nací en el Mediterraneo.
Nací en el Mediterraneo.
Y te acercas y te vas,
después de besar mi aldea,
jugando con la marea.
Eres como una mujer,
perfumadita de brea,
que se anora y que se quiere,
que se conoce y se teme, ay.
Si algun dia para mi mal
viene a buscarme la parca,
empujad al mar mi barca,
con un levante otonal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.
Y a mi enterradme sin duelo,
entre la playa y el cielo.
En la ladera de un monte
más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.
Mi cuerpo será camino,
le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista.
Cerca del mar, porque yo...
nací en el Mediterráneo.
Nací en el Mediterráneo També hi ha cançons populars gregues amb temes semblants. Des de Lagadas ens van enviar aquest tema de Manos Hadjidakis: Els nens del Pireu

El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
el mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
sovint s'adorm entre les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà cap clemència,
perquè Al•là ens ha volgut triomfants.
però per a ells no hi haurà cap clemència,
perquè Al•là ens ha volgut triomfants.
Les veles s'inflaran
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al•là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
Les veles s'inflaran
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

