El Barroc

El Barroc és un moviment cultural i artístic que va tenir lloc a Europa aproximadament des del 1600 fins el 1750.

El terme barroc prové de la parla portuguesa barroco, amb el significat de "perla imperfecta" o, per extensió de joia falsa. Alguns l'empren per a qualificar el que és enfarfegat, afectat, ridícul. Amb el temps, però, s'anà imposant una significació més àmplia del terme, desproveïda de l'estigma pejoratiu, tot designant un període concret de la cultura europea.

L'Època Barroca

Històricament, el Barroc té l'origen en un moment de profunda crisi reliosa, econòmica, política, social i cultural. En mig de la crisi, però, s'inicià un procés de transformació:

• En l'àmbit de l'Església Catòlica, es produí la Contrareforma, iniciada amb el Concili de Trent (1545-63).
• El triomf de la ‘‘ciència nova’’ (Galileu, Kepler, Descartes, Newton, Bacon...) significà l'esfondrament complet de la filosofia i de la ciència aristotèliques.

Acabat el conflicte, el mapa de l'Europa occidental prengué trets força semblants als actuals. Durant el segle XVI la supremacia de Portugal i Castella a ultramar fou indiscutible, però des de l'inici del segle XVII Holanda, Anglaterra i França aparegueren com a grans potències colonials. Per contra, l'absolutisme triomfà a França, que proporcionà un model a seguir per la major part de les corts europees. La vida cultural experimentà l'atracció de París i dels salons burgesos.

L'Art Barroc

L'art barroc va sorgir després del Concili de Trent (1545-63), que va impulsar un estil artístic que es dirigís no només a les elits, sinó al poble illetrat. Així, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d'ornamentació.

Artísticament, el Barroc constituí una reacció contra la serenitat i l'equilibri dels cànons del Renaixement. Fou un estil sofisticat i emocional, sovint extravagant, per bé que no tingué uniformitat.

La música barroca

La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII.Al llarg de tot el període l'expressió prevalgué sobre la forma. Són distintius del Barroc:

• la riquesa d'ornamentació,
• l'aplicació de la tècnica del baix continu als instruments de teclat.

Els teòrics i compositors barrocs aconsellen interpretar els valors llargs staccato i els curts legato.Les indicacions són escasses. Això és degut a que els intèrprets de l'època eren la majoria d'ells els compositors i coneixien les normes d'interpretació pels tractats i per la transmissió oral. A més, la improvisació era un aspecte important, sobretot en la música de teclat. Cada intèrpret podia variar l'obra original segons el seu gust personal i el seu estat d'ànim.

Instruments barrocs

En l'època barroca aparegueren els violins Stradivarius i es perfeccionaren molt els instruments d'arc amb l'innovació de l'arc planer.

També en aquella època, el traverso, flauta travessera barroca, guanyà terreny a la flauta de bec en les orquestres, malgrat que en la música de cambra va existir un conreu notable d'obres per a flauta de bec contralt, especialment.

Els instruments de teclat més comuns eren l'espineta, el virginal, el clavicèmbal i el clavicordi. I, en l'àmbit religiòs, l'orgue.

Formes o gèneres musicals barrocs

• Formes instrumentals.
  • Preludi, Tocata i Fuga: formes breus, generalment, per a instruments de tecla.
  • Sonata a trio: generalment per a dos violins que porten la part melòdica i un baix de clau).
  • Suite: per a instrument solista o agrupació musical de cambra.
  • Concert grosso: per orquestra i un petit grup de solistes.
  • Concert solista: per a orquestra amb un instrument solista.

• Formes vocals
  • Cantata: evolució del madrigal.
  • Oratori: evolució del motet.
  • Òpera: evolució de l'opera in música.

Músics barrocs

• A Itàlia
  • Claudio Monteverdi (òpera)
  • Alessandro Scarlatti (òpera: introduí les àries da capo)
  • Domenico Scarlatti (instruments de teclat)
  • Tomaso Albinoni (òpera)
  • Antonio Vivaldi (música instrumental)

• A França
  • François Couperin (instruments de teclat)
  • Jean-Philippe Rameau (instruments de teclat)
  • Jean Baptiste Lully (òpera)

• A Castella
  • Francisco Correa de Arauxo (música religiosa i profana).
  • Gaspar Sanz (guitarra).

• A Anglaterra
  • George Frideric Händel (la seva obra reflexa influencies de la música francesa, italiana, alemanya i anglesa)
  • Henry Purcell (teatre, instrumental, religiosa ...)

• A Alemanya
  • Heinrich Schütz (iniciador de l'estil barroc a alemanya i compositor de música religiosa)
  • Georg Philipp Telemann (música religiosa, instrumental ....)
  • Johann Pachelbel (instruments de teclat)
  • Johann Sebastian Bach (treballà tots els gèneres tret de l'òpera)

• Als Països catalans
  • Joan Cererols (música religiosa de Montserrat).
  • Joan Baptista Comes (música religiosa).
  • Joan Baptista Cabanilles (música religiosa i profana).