La música renaixentista és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1400 fins al 1600 aproximadament.

Música religiosa
Durant el Renaixement les formes litúrgiques més importants, en continuïtat amb l'època anterior, van ser les misses i els motets. A mesura que els compositors de música sacra van començar a adoptar les formes profanes, com per exemple el madrigal, això va repercutir en el desenvolupament d'aquestes formes, especialment cap al final del període en que les més utilitzades varen ser, a més de la missa i el motet, el madrigal espiritual i el laude.
Cap a finals del segle XV, la música sagrada polifònica, segons el que podem trobar exemplificat en les misses de Ockeghem i de Obrecht, s'havia tornat més elaborada i complexa. A començaments del segle XVI, retornà la tendència a la simplificació, com pot observar-se d'alguna manera en l'obra de Josquin Desprez i els seus contemporanis de l'escola francoflamenca, i més endavant en la producció de Giovanni Pierluigi da Palestrina. Palestrina va voler reaccionar davant les dures restriccions promogudes pel Concili de Trento, que sancionaven la polifonia excessivament complexa ja que consideraven que dificultava la comprensió del text litúrgic.
Retrat d'un músic de Leonardo
(probablement és Gaffurius)
Música profana
http://es.youtube.com/watch?v=l6qo178IRY0
La música secular o profana va tenir cada cop més difusió, amb una àmplia varietat de formes. Analitzant aquest increment i fent la comparació amb el que hi havia a l'època medieval, aquesta explosió s'explica fonamentalment per la difusió aconseguida amb l'aparició de la impremta. És provable que una gran part de música popular medieval de finals del període s'hagi perdut a causa de la falta de documentació. La música profana o secular del Renaixement inclou cants per a una o diverses veus, i formes com la frottola, cançó i madrigal.
Música instrumental
La música instrumental inclou la dels consorts de flauta dolça o viola i altres instruments, així com danses per a diversos conjunts. Les formes més comunes van ser la toccata, el preludi, el ricercare, la canzona i la intavolatura o intabulierung.
Els conjunts instrumentals de danses podien tocar formes ballables com la bassedanza, la pavana, la galliarda, l'alemanda o la couranta.
Cap al final del període, apareixen els primers precursors dramàtics de l'òpera com la monodia, la comèdia madrigal i l'intermedi.
La notació
Les composicions del Renaixement estaven escrites únicament en particel·les; les partitures generals eren molt rares. Les barres de compàs no s'usaven i les figures rítmiques eren generalment més llargues que les usades actualment; la unitat de pulsació era la semibreu o rodona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada