dilluns, 29 de desembre de 2008

Fotografies del concert de Nadal 2008


Ja tenim a punt el reportatge que va fer el Quim Seriol durant el concert de Nadal (18-12-2008). Gràcies Quim! I moltes gràcies a tots els cantaires que el van fer possible: les nostres felicitacions. Aquí teniu l'àlbum de fotos.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

dictats rítmics

Hola!
Us deixo aquesta web per si teniu algún problema amb els dictats rítmics.
Veureu que n'és de facil i divertit practicar!!!!

dijous, 23 d’octubre de 2008

"EL PETIT ESCURAXEMENEIES", òpera en tres actes de Benjamin Britten


Ja sabem quina òpera cantarem aquest curs. Els nois i les noies de 3r d'ESO prepararan els cors de l'òpera de Britten "El petit escuraxemeneies". Aquí trobareu tot allò relacionat amb l'òpera i el compositor. Comencem a endinsar-nos en el llenguatge de Britten: serà tota una descoberta...


dimarts, 21 d’octubre de 2008

La Textura

Us penjo aquest material per si us cal repassar el que hem treballat sobre la textura.

Mireia

Presentacio Textura.pptx

Treball de música (1erC - 1erD - 3erA - 3erB)

Hola!
Aquí us deixo una pauta per tal de fer el treball de música.
Que vagi bé!

Mireia


Treball de música.doc

divendres, 17 d’octubre de 2008

Benvinguts, nois i noies de 1r curs



Benvinguts a l'aula de música i al "Beset musical", la nostra finestra al món, ara la vostra, també. No us oblideu l'USB. Segur que, d'aquí a no res, sentirem les vostres obres aquí.

dimecres, 28 de maig de 2008

Una volta musical per Berlin

D'aquí 10 dies marxo a Berlin amb els de 4rt d'ESO, així que he volgut posar-vos algunes obres musicals relacionades d'alguna manera o altra amb la ciutat.

Per exemple, una simfonia de Beethoven interpretada per la filarmònica de Berlin, una de les millors orquestres del món. En aquesta versió estan dirigits per Herebert von Karajan, un dels directors d'orquestra més famosos i amb una personalitat gairebé mítica en el món de la música clàssica. He triat Beethoven perquè el vam conèixer bastant a fons a través de la pel·lícula.



Passem de Beethoven als anys 30 del s. XX. Una de les meves pel·lícules preferides és "Cabaret" de Bob Fosse. Està basada en el llibre "Adéu a Berlin", un recull de tres històries que es van barrejar en fer el guió de la versió cinematogràfica.
En aquest fragment veiem el caràcter internacional, bohemi i "cutre" dels cabarets d'aquella època. També hi ha un "cameo": es veu un pla amb la imatge d'un quadre d'Otto Dix, aviam si el trobeu.





Recentment hem pogut veure la versió teatral en castellà a Barcelona.

I també recentement, vam veure a Barcelona, a la diva alemanya dels 80: Nina Hagen, que amb la seva rebeldia, actitud, canvis de pentinat i tècnica vocal extraordinària (era cantant d'òpera) va inspirar a una generació de solistes femenines com Madonna.
Aquí apareix cantant una cançó molt famosa de Marlene Dietriech, relacionada amb la II guerra mundial: Lilly Marlene



Arribem als 90 de la mà del grup irlandès U2, que van publicar "Achtung Baby" arran de la caiguda del mur de Berlin. Va ser el meu primer CD: me'l va regalar el meu cosí pel meu aniversari!!



I de la dècada dels 2000', què? deveu pensar.
Doncs això dic jo, aviam si m'ajudeu en la selecció de la música berlinesa d'avui en dia. Sabeu qui és Miss Kittin, o Ellen Allien? S'accepten peticions.

dimecres, 21 de maig de 2008

Oh Happy Day!!

Aquí tenim el vídeo de la pel·lícula "Sister Act 2" en la que ens basem per fer els nostres experiments corals.



Malgrat tot, no ho fem tan malament, el pròxim dia us gravo aviam què en penseu.

Us poso la lletra perquè la repasseu a casa.

Oh happy day (oh happy day)
Oh happy day (oh happy day)
When Jesus washed (when Jesus washed)
When Jesus washed (when Jesus washed)
Jesus washed (when Jesus washed)
He washed my sins away (oh happy day)
Oh happy day (oh happy day)

(La, la, la, la, la, la, la, la, la)
La, la, la, la, la, la, la, la, la
(La, la, la, la, la)
La, la, la, la, la
(La, la, la, la, la, la, la)
La, la, la, la, la, la, la
(La, la, la, la, la)
La, la, la, la, la

Oh happy day (oh happy day)
Oh happy day (oh happy day)
When Jesus washed (when Jesus washed)
When Jesus washed (when Jesus washed)
When my Jesus washed (when Jesus washed)
He washed my sins away

(La, la, la, la, la, la, la)
La, la, la, la, la, la, la
(La, la, la, la, la)
La, la, la, la, la

He taught me how
To wash
Fight and pray, fight and pray
And he taught me how to live rejoicing
and live rejoicing every, every day
(oh yeah) Every day!

Oh happy day (oh happy day)
Oh happy day, yeah (oh happy day)
When Jesus washed (when Jesus washed)
When my Jesus washed (when Jesus washed)
When Jesus washed [hits high note] (when Jesus washed)
My sins away (oh happy day)
I'm talking about that happy day (oh happy day)



Aquí, la partitura sense els canvis de to que tan ens costen

dilluns, 12 de maig de 2008

divendres, 9 de maig de 2008

BRUNDIBAR

Mireu, mireu! Coneixeu a alguns d'aquests cantaires? L'estrena ha estat un èxit!
Felicitats a tots els alumnes de 3r per l'esforç i l'entrega, i als alumnes de 2n per ser un públic tan exquisit. L'enhorabona a tots! Un beset!




dimecres, 7 de maig de 2008

Copying Beethoven

Aquestes últimes setmanes ens estem introduint en el Romanticisme. Com? Analitzant la personalitat d'una de les figures clau d'aquest moviment: Ludwig van Beethoven.

La pel·lícula Copying Beethoven fa una aproximació als seus últims anys de vida en els que la sordera, la fama, la solitud i les contradiccions del seu caràcter es mostren a través d'anècdotes reals tot i que hi ha personatges imaginaris.



Aquí podem veure un fragment en els que s'enllacen diferents moments de la seva 9na simfonia


dilluns, 21 d’abril de 2008

Sant Jordi 08 1rd'ESO

Això és un assaig del que els alumnes de 1r d'ESO cantaran i tocaran per Sant Jordi...

boomp3.com

Moon river 2n D

Ens estem preparant per Sant Jordi...

boomp3.com

diumenge, 20 d’abril de 2008

Intercanvi Lagadas-Badalona


Demà per la tarda ens trobarem els alumnes grecs de Lagadas amb els badalonins de 4rt d'ESO.

Com ja sabeu, la nostra cultura és hereva (o pubilla) de l'Antiga Grècia.
Per exemple, La paraula “música” ve del grec, així com els elements més importants de la música (ritme, melodia, harmonia) , que són conceptes que provenen de paraules gregues.

Què compartim els grecs i els catalans? Potser encara ho hem de descobrir a nivell personal, però el que està clar és que tenim un mateix mar, un mar que ha estat escenari de conflictes, viatges, vaixells pirates, vacances d'estiu i moltes coses més: EL MEDITERRANI. Escoltem aquest tema genial de Joan Manel Serrat






Quizá porque mi niñez
sigue jugando en tu playa
y escondido entre las canas
duerme mi primer amor,
 llevo tu luz y tu olor                                                           
a donde quiera que vaya.
y dormido en tu arena
guardo amor, juegos y penas.

Yo, que en la piel llevo el sabor
amargo del llanto eterno,
que han vertido en ti cien pueblos
de Algeciras a Estambul
para que pintes de azul
tus largas noches de invierno.
A fuerza de desventuras,
tu alma es profunda y oscura.

A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino.
Soy cantor, soy embustero,
me gusta el juego y el vino.
Tengo alma de marinero.


Y que le voy a hacer si yo...
nací en el Mediterraneo.
Nací en el Mediterraneo.

Y te acercas y te vas,
después de besar mi aldea,
jugando con la marea.
Eres como una mujer,
perfumadita de brea,
que se anora y que se quiere,
que se conoce y se teme, ay.

Si algun dia para mi mal
viene a buscarme la parca,
empujad al mar mi barca,
con un levante otonal
y dejad que el temporal
desguace sus alas blancas.
Y a mi enterradme sin duelo,

entre la playa y el cielo.
En la ladera de un monte
más alto que el horizonte.
Quiero tener buena vista.
Mi cuerpo será camino,
le daré verde a los pinos
y amarillo a la genista.


Cerca del mar, porque yo...
nací en el Mediterráneo.
Nací en el Mediterráneo

També hi ha cançons populars gregues amb temes semblants. Des de Lagadas ens van enviar aquest tema de Manos Hadjidakis: Els nens del Pireu






Amb la rumba catalana ens acomiadarem. Una cançó que, gràcies als jocs olímpics del '92 es va fer mundialment famosa.

dimarts, 25 de març de 2008

El Cànon de Pachelbel, un hit de la música barroca



Tocat amb una flauta d'aigua:


tocat amb una guitarra elèctrica:


versió guitar hero:


gràcies Cristina!

1er dia després de vacances, 1er dia d'assaig


Alguns dels alumnes de 1er C han fet molt bona feina aquestes vacances i s'han après dues cançons: una popular boliviana, "Navidadau"; i una altra originalment hongaresa, la famosa "tres i tres".

Avui hem fet el primer assaig per tal de tocar-les juntes. El podeu sentir a continuació.

boomp3.com


Sabríeu trobar aquests dos països al mapa? A quins continents pertanyen?

dilluns, 24 de març de 2008

Del baix continu al baix actual: la base que sosté l'harmonia

Recordes els elements fonamentals del baix continu?

-una part melòdica tocada per un instrument greu, escrita en clau de fa, (com
el cello, el contrabaix, el fagot...)

-una part harmònica tocada per un instrument que pugui fer acords (el
clavicèmbal, l'arpa, el llaüt...)

-unes xifres que indiquen quin tipus d'acord s'ha de tocar

Hi ha exemples en una entrada anterior d'aquest mateix blog.

Vegem, ara, una lliçó de baix elèctric sobre la roda bàsica del blues.



Fixa't en la partitura que es va il·luminant. Igual que a l'exemple anterior, la clau utilitzada és la clau de fa. En canvi, el xifrat barroc i el modern tenen una gran diferència: els acords utilitzats s'anomenen amb una lletra i un número i estan situats per sobre de la melodia. En aquest cas són: G7, C7, G7, C7, G7, D7, C7, G7. La lletra indica quina és la nota base de l'acord (es fa servir la notació anglesa), i el número indica quin tipus d'acord és.

Les xifres que hi ha a sota, sobre les línies que representen les cordes del baix, són per posar els dits (la digitació).

dimecres, 12 de març de 2008

L'himne dels pirates

Alumnes de 2n A i 2n B, aquí teniu la cançó que estem aprenent del musical "MAR i CEL" de la companyia Dagoll Dagom. Apreneu-vos bé la lletra i treballeu l'afinació ajudant-vos amb el vídeo. Les noies de 2n B ja se saben part del que canta Hydriss, les de 2n A s'animen?



Hem detectat un error en la lletra que hi havia penjada anteriorment, així que us poso la correcta a continuació.

El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
el mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
sovint s'adorm entre les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.

Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà cap clemència,
perquè Al•là ens ha volgut triomfants.
però per a ells no hi haurà cap clemència,
perquè Al•là ens ha volgut triomfants.

Les veles s'inflaran
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al•là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.

Les veles s'inflaran
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

dijous, 6 de març de 2008

Music-Time: creació 060308





Aquí teniu un exemple de creació musical, editat amb el programa Music-Time, guardat com a arxiu midi (.*mid) i convertit a mp3 amb el programa itunes (Avanzado - Convertir a mp3). Afanyeu-vos a acabar les vostres melodies, que les sentirem totes aquí. Molt important: no oblideu posar el Títol i els autors del treball.





boomp3.com

exercici d'audició barroca

A la partitura que us vaig donar l'altre dia hi ha unes indicacions que cal analitzar. Llegeix i contesta les preguntes que hi ha a continuació.

Què és un "countertenor" (contratenor)?

Quin dels dos pentagrames pertany al baix continu?

A quina família pertanyen els instruments que toquen aquest "basso continuo"?

Qui és Henry Purcell?

Pots escoltar la peça a continuació.

boomp3.com

dijous, 28 de febrer de 2008

Música vocal barroca

Tot i que la música instrumental té un gran protagonisme durant el Barroc, les formes vocals també són molt utilitzades.

Per un costat, la música civil o profana es decanta per formes de música vocal dramatitzada (teatralitzada) com l'òpera.

Aquí podem veure una de les òperes més famoses de Henry Purcell, The Fairy Queen



Però també n'hi ha sense teatralitzar, algunes vegades amb temàtica religiosa i altres de temàtica profana: la cantata

Aquesta en concret tracta d'un tema polèmic a l'època: l'ús d'una "droga" que començava a posar-se de moda i que era vista per alguns sectors com a molt perillosa. Parlem del cafè. Es diu "La cantata del cafè" i tracta d'un pare molt preocupat perquè la seva filla en pren molt. L'autor és Johann Sebastian Bach.




Durant el Barroc, l'Església catòlica pateix una greu crisi. Iniciada al Renaixement, aquesta crisi es deu a l'aparició de crítiques com les de Martí Luter o Calví, que originaran tendències religioses diferents però que s'agrupen dins el nom genèric de Reforma Protestant. L'Església Catòlica de Roma prendrà mesures per tal de fidelitzar els seus feligresos. Aquestes mesures s'anomenen Contrarreforma, i consisteixen, en part, a fer ús de tots els recursos artístics impactants que es puguin crear per tal de mostrar i fer ostentació del poder del Vaticà.

La forma musical més utilitzada és la passió i l'oratori. Un dels més famosos és l'anomenat "El Messies" de Georg Friedrich Händel, tradicionalment interpretat per un cor amateur que interpreta aquesta obra per nadal.

dilluns, 25 de febrer de 2008

Bells ulls, anònim, segle XVI


Les noies i els nois de 2n ESO C, ben afinats a les 8 del matí...

boomp3.com

I els de 2n ESO D, també a les 8 del matí... afinats?

boomp3.com

I aquí tenim els de 1rB... L'heu donada per bona, però escolteu: va a tempo la percussió?

boomp3.com

dissabte, 23 de febrer de 2008

dimecres, 13 de febrer de 2008

El Barroc


El Barroc és un moviment cultural i artístic que va tenir lloc a Europa aproximadament des del 1600 fins el 1750.



El terme barroc prové de la parla portuguesa barroco, amb el significat de "perla imperfecta" o, per extensió de joia falsa. Alguns l'empren per a qualificar el que és enfarfegat, afectat, ridícul. Amb el temps, però, s'anà imposant una significació més àmplia del terme, desproveïda de l'estigma pejoratiu, tot designant un període concret de la cultura europea.

L'Època Barroca

Històricament, el Barroc té l'origen en un moment de profunda crisi reliosa, econòmica, política, social i cultural. En mig de la crisi, però, s'inicià un procés de transformació:

Acabat el conflicte, el mapa de l'Europa occidental prengué trets força semblants als actuals. Durant el segle XVI la supremacia de Portugal i Castella a ultramar fou indiscutible, però des de l'inici del segle XVII Holanda, Anglaterra i França aparegueren com a grans potències colonials. Per contra, l'absolutisme triomfà a França, que proporcionà un model a seguir per la major part de les corts europees. La vida cultural experimentà l'atracció de París i dels salons burgesos.


L'Art Barroc

L'art barroc va sorgir després del Concili de Trent (1545-63), que va impulsar un estil artístic que es dirigís no només a les elits, sinó al poble illetrat. Així, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d'ornamentació.

Artísticament, el Barroc constituí una reacció contra la serenitat i l'equilibri dels cànons del Renaixement. Fou un estil sofisticat i emocional, sovint extravagant, per bé que no tingué uniformitat.

La música barroca

La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII.Al llarg de tot el període l'expressió prevalgué sobre la forma. Són distintius del Barroc:

  • la riquesa d'ornamentació,
  • l'aplicació de la tècnica del baix continu als instruments de teclat.

Els teòrics i compositors barrocs aconsellen interpretar els valors llargs staccato i els curts legato.Les indicacions són escasses. Això és degut a que els intèrprets de l'època eren la majoria d'ells els compositors i coneixien les normes d'interpretació pels tractats i per la transmissió oral. A més, la improvisació era un aspecte important, sobretot en la música de teclat. Cada intèrpret podia variar l'obra original segons el seu gust personal i el seu estat d'ànim.

Instruments barrocs

En l'època barroca aparegueren els violins Stradivarius i es perfeccionaren molt els instruments d'arc amb l'innovació de l'arc planer.

També en aquella època, el traverso, flauta travessera barroca, guanyà terreny a la flauta de bec en les orquestres, malgrat que en la música de cambra va existir un conreu notable d'obres per a flauta de bec contralt, especialment.

Els instruments de teclat més comuns eren l'espineta, el virginal, el clavicèmbal i el clavicordi. I, en l'àmbit religiòs, l'orgue.

Formes o gèneres musicals barrocs

Músics barrocs




Una novetat de la música barroca:el baix continu



El baix continu (o simplement continu o en terminologia italiana basso continuo o continuo), és l'acompanyament musical utilitzat gairebé en tots els gèneres durant l'època barroca.

Distribució del instruments


El baix continu, com el seu nom implica, es toca de forma contínua al llarg d'una peça i proporciona l'estructura harmònica de la música, complementant la melodia. La distribució d'instruments que s'encarreguen de la part del baix continu acostuma a deixar-se a la llibertat dels intèrprets i pot variar molt. Com a mínim un dels instruments ha de poder realitzar acords, com un clavicèmbal, un orgue, un llaüt, una tiorba o una arpa; a banda d'aquests es poden incloure altres instruments de registre baix, com el violoncel, el contrabaix, la viola de gamba o el fagot. La combinació més habitual és clavicèmbal i violoncel en obres instrumentals i òperes i orgue en música sacra; cada vegada és més habitual també afegir un llaüt o una tiorba per aportar més textura i reforç harmònic.



En les partitures la part corresponent al baix continu només indica la nota més baixa i l'instrumentista de teclat (o el que pugui realitzar acords) crea la part completa del continuo tocant, a més de les notes baixes indicades a la partitura, notes superiors per completar els acords. Aquestes notes superiors es poden determinar abans de la interpretació o es poden improvisar durant la mateixa. La notació de baix xifrat, que es descriu més endavant, proporciona una guia, però en general s'espera que els intèrprets utilitzin el seu criteri i gust musical per crear les parts superiors, d'acord amb les altres veus o parts de la composició. Les edicions modernes d'obres musicals barroques sovint acompanyen el baix continu amb una part de teclat totalment desenvolupada, de manera que s'elimina la necessitat d'improvisar, però cada vegada més es torna a la pràctica habitual al barroc d'improvisar la part del baix continu.





La realització del baix continu es pot guiar mitjançant la indicació, a la partitura, de nombres i alteracions sota la nota corresponent. Aquests nombres indiquen quins intervals cal tocar per sobre de la nota del baix i quines inversions d'acords cal fer. El terme tasto solo indica que només s'ha d'interpretar la línia de baix (sense acords superiors), normalment fins trobar altra vegada una xifra. La notació del baix xifrat no sempre ha estat consistent. Especialment al segle XVII els compositors omitien els nombres quan creien que l'acord era obvi. A vegades també s'especificava l'octava utilitzant intervals compostos, com 10, 11 i 15.

Com a exemple, el baix indicat a la següent partitura es pot realitzar, segons les indicacions del xifrat, tal com es mostra en color gris:



Per visualitzar una partitura de baix continu mentre l'escoltes

diumenge, 10 de febrer de 2008

El Barroc. Audicions de música instrumental

La sonata a trio. Bach


Concert per a solistes


Doble concert per dos violins en re menor de Johann Sebastian Bach (dues versions)


1r moviment de "'hivern" de "Les quatre estacions" de Vivaldi


Ara,L'hivern, de Les Quatre Estacions, d'Antonio Vivaldi interpretat per Anne-Sophie Mutter com a solista i dirigida per Karajan


2n moviment de "l'hivern" de "Les quatre estacions" de Vivaldi interpretat per Itzhac Perlmann


Tocata i Fuga en re bemoll


Música per a un sol instrument. Preludi de la suite nº1 per a violoncel, de J.S.Bach.

La mateixa peça, una altra interpretació fantàstica.

dijous, 7 de febrer de 2008

Dos madrigals



El primer vídeo és una versió de la famosa "Le chant des oiseaux" (el cant dels ocells), una obra de l'autor renaixentista Clement Janequin. Cap al minut 1:20 comencen a imitar les onomatopeies dels ocells.



El segon, una recreació humorística d'avui en dia dels genials "Les Luthiers". ;-)

Els inicis de l'òpera. Claudio Monteverdi:l'Orfeo



Aquí veiem una magnífica versió dirigida per Jordi Savall.
Aquest és un exemple claríssim de com al Renaixement es recuperen els valors greco-llatins, amb un protagonista, Orfeo, que era el millor músic no-diví segons la mitologia. Acompanyat de la seva lira, va estar a punt de salvar a la seva estimada Eurídice de l'Avern (la terra dels morts) on havia anat a parar després d'una mort prematura.

La coreografia dels ballarins és estupenda. S'assemblen tant a les ceràmiques gregues!

dimecres, 6 de febrer de 2008

La música del Renaixement

La música renaixentista és la música europea escrita durant el Renaixement, des de l'any 1400 fins al 1600 aproximadament.

Música religiosa

Durant el Renaixement les formes litúrgiques més importants, en continuïtat amb l'època anterior, van ser les misses i els motets. A mesura que els compositors de música sacra van començar a adoptar les formes profanes, com per exemple el madrigal, això va repercutir en el desenvolupament d'aquestes formes, especialment cap al final del període en que les més utilitzades varen ser, a més de la missa i el motet, el madrigal espiritual i el laude.

Cap a finals del segle XV, la música sagrada polifònica, segons el que podem trobar exemplificat en les misses de Ockeghem i de Obrecht, s'havia tornat més elaborada i complexa. A començaments del segle XVI, retornà la tendència a la simplificació, com pot observar-se d'alguna manera en l'obra de Josquin Desprez i els seus contemporanis de l'escola francoflamenca, i més endavant en la producció de Giovanni Pierluigi da Palestrina. Palestrina va voler reaccionar davant les dures restriccions promogudes pel Concili de Trento, que sancionaven la polifonia excessivament complexa ja que consideraven que dificultava la comprensió del text litúrgic.

Retrat d'un músic de Leonardo (probablement és Gaffurius)


Retrat d'un músic de Leonardo
(probablement és Gaffurius)

Música profana

http://es.youtube.com/watch?v=l6qo178IRY0

La música secular o profana va tenir cada cop més difusió, amb una àmplia varietat de formes. Analitzant aquest increment i fent la comparació amb el que hi havia a l'època medieval, aquesta explosió s'explica fonamentalment per la difusió aconseguida amb l'aparició de la impremta. És provable que una gran part de música popular medieval de finals del període s'hagi perdut a causa de la falta de documentació. La música profana o secular del Renaixement inclou cants per a una o diverses veus, i formes com la frottola, cançó i madrigal.

Música instrumental

La música instrumental inclou la dels consorts de flauta dolça o viola i altres instruments, així com danses per a diversos conjunts. Les formes més comunes van ser la toccata, el preludi, el ricercare, la canzona i la intavolatura o intabulierung.

Els conjunts instrumentals de danses podien tocar formes ballables com la bassedanza, la pavana, la galliarda, l'alemanda o la couranta.

Cap al final del període, apareixen els primers precursors dramàtics de l'òpera com la monodia, la comèdia madrigal i l'intermedi.

La notació

Fragment del Kyrie Au travail suis, d'Ockeghem

Les composicions del Renaixement estaven escrites únicament en particel·les; les partitures generals eren molt rares. Les barres de compàs no s'usaven i les figures rítmiques eren generalment més llargues que les usades actualment; la unitat de pulsació era la semibreu o rodona


(si cliqueu a l'esquema es farà gran en una pantalla nova i el veureu millor)


Instruments del Renaixement


He trobat una pàgina molt interessant sobre els instruments del Renaixement. A més de dibuixos i fotos, podreu escoltar com sonen. Us anirà bé per estudiar...

http://grups.blanquerna.url.edu/m38/3/3d.htm

dijous, 31 de gener de 2008

Cantiga medieval

Alumnes de 4rt C toquen una Cantiga d'Alfons X el Savi.





boomp3.com



Alfons X de Castella o Alfons X el Savi (1221-1284) estava a favor del mestissatge cultural.A la seva cort es va estimular, dirigir i corregir el treball d'un grup nombrós de col·laboradors àrabs, hebreus i cristians, els quals van portar a terme la feina més extensa de recopilació realitzada a l'edat mitjana, amb l'originalitat d'incorporar a la tradició occidental importants aportacions d'origen oriental.

D'entre les obres que es van crear en el seu regnat destaquen les Cantigas de Santa Maria, un conjunt de 420 cançons monofòniques. Només un petit nombre de les més de quatre-centes peces de la col·lecció son atribuïbles directament al rei Alfons el savi.

Hi ha una gran varietat mètrica en les cantigas, tant pel que fa al nombre de síl·labes per vers com pel nombre de versos per estrofa. La longitud dels versos va de dues a 24 síl·labes. Musicalment, aquestes cantigas amb tornada es poden classificar com a virelais, una de les formes fixes més importants d’aquesta època.


Toquem una banda sonora. Alumnes de primer cicle d'ESO

No m'ho puc creure! Gràcies a la Belén Mataix d'informàtica hem aconseguit penjar el nostre primer àudio, en aquest cas una interpretació a càrrec dels alumnes de 2nC. A veure què us sembla. Arribaran més...

boomp3.com
boomp3.com
boomp3.com
boomp3.com

dilluns, 28 de gener de 2008

Brundibár




L'òpera que cantaran els de 3r es diu Brundibár. Va ser escrita per un autor txec jueu, Hans Krása, que va morir assassinat pels nazis en un camp d'extermini l'any 1944. Fou respresentada 55 vegades pels nens i nenes que malvivien en el camp de concentració de Terezin. Dels 15.000 que hi van anar a parar en van sobreviure uns 100; molts d'ells van ser enviats als crematoris d'Auschwitz després d'actuar com a part del cor d'aquesta òpera.

L'obra tracta d'uns nens orfes que aconsegueixen vèncer a un músic de carrer tirà i dèspota. Aquest any, doncs, farem un homenatge a totes aquelles persones innocents que van morir en mans dels tirans i els dèspotes.



Aquí hi ha els talls de les parts del cor (les que cantem nosaltres). Així podrem treballar des de casa

boomp3.com

boomp3.com

boomp3.com

boomp3.com

boomp3.com

boomp3.com

boomp3.com